Actualitat

Per a moltes persones, el passat dilluns no va ser un dilluns qualsevol. Per desè any consecutiu, el 26 de juny es tracta d’una data assenyalada al calendari pel fet de celebrar-se el Dia Internacional del ‘Support. Don’t Punish’ (‘Suport. No càstig’ en català) arreu del món. Enguany, a 275 ciutats de 91 països.

Però... què és això del ‘Suport. No càstig’? Es tracta d’una campanya global de sensibilització que reivindica unes polítiques de drogues basades en la salut, el benestar i els drets humans, així com la derogació de les lleis prohibicionistes causants de l’estigma i la criminalització envers les persones que usen drogues.

Qui vol ser milionari antiprohibicionista?

Malgrat la calor intensa, la Rambla del Raval va acollir desenes de persones que es van convocar a les dotze del migdia per gaudir juntes d’aquesta jornada tan especial. Amb la nostra presència i energia, entitats i activistes antiprohibicionistes de Catalunya demostràvem, un any més, el compromís i la unió d’aquesta comunitat enxarxada a través de CATNPUD (la Xarxa de Persones que Usen Drogues a Catalunya).

El tret de sortida va ser la lectura del manifest sota una de les carpes, al qual s’explica que alguns dels objectius principals de la campanya 2023 a Catalunya són, per una banda, defensar la sostenibilitat del Servei d’Addicions i Salut Mental de l’Hospital Sant Joan de Reus –creat des de la perspectiva holística de la reducció de riscos i danys– i, per una altra banda, reconèixer la tasca de la Dra. Tre Borràs –destituïda del càrrec de directora recentment.

Així mateix, es va fer referència a les associacions de persones usuàries i cultivadores de cànnabis (CSC), un model català replicat internacionalment que dona resposta als riscos en el consum de cànnabis associats al mercat il·lícit i que avui es veu en perill per un canvi de tendència política arreu del territori.

Com sempre diem, però, “sense plumes i brillantor, no hi ha revolució”. Per aquest motiu, les reivindicacions es van combinar durant tot el dia amb un ambient festiu i de celebració a l’espai públic, un espai que també ens pertany i al qual ens hem volgut fer visibles una vegada més. Així, les anomenades ‘Olimpíades antiprohibicionistes’ van consistir en tres proves per equips ('Qui vol ser milionari antiprohibicionista?', 'Pintura lisèrgica' i 'Improvisacions estrafalàries') on les persones participants van demostrar els seus coneixements i habilitats en temes relacionats amb la campanya i el món de les substàncies: un escenari digne de concurs televisiu.  

La veu de les persones que usen drogues

Durant tot el dia es van anar apropant veïns i veïnes del Raval, però també persones d’altres indrets que, curioses, preguntaven què s’estava fent en aquell espai on hi havia escenari, música, cartells i, sobretot, rialles. També, persones representants i participants de les entitats organitzadores: CATNPUD, Metzineres, ARSU, XADUD, Asaupam, CatFAC, ConFAC, Episteme Social, REMA, ICEERS, AUPA’M, Dona Arsu Tot i Fundació Àmbit Prevenció.

Totes aquestes entitats, a més a més, som signants del manifest al qual denunciem “les actuals macropolítiques de salut que posen en risc la sostenibilitat dels lligams i les estructures que permeten aquest tipus de refugis comunitaris. Així mateix, el risc que impliquen els models sanitaristes i clientelars que busquen ‘fer eficient’ la sanitat pública a Catalunya”.

Al moment d’un dinar deliciós li va seguir la presentació de la 'Guia pràctica per fer front a la criminalització policial i judicial' de Metzineres per part de la nostra directora Aura Roig i la nostra advocada Marta Valldaura, encarregada del contingut de la guia. Aquest material, tal com van explicar, està elaborat a partir dels dubtes i inquietuds de les participants de Metzineres i pretén donar a conèixer els drets que emparen les persones en situacions de vulnerabilitat i violència, així com dotar-les d’algunes eines pràctiques perquè puguin encarar més fàcilment determinades actuacions policials i judicials. 

La ràdio tampoc no podia faltar. En aquesta ocasió, vam poder escoltar un capítol en directe de ‘El lado oscuro del Raval’ per part d’integrants de la Fundació Àmbit Prevenció, que van reunir diversos testimonis de persones que usen drogues a la taula per conversar i compartir experiències que les travessen en el seu dia a dia.

Encara, però, no havia arribat un dels moments més esperats de la tarda. Després d’un meravellós monòleg autobiogràfic de la Vidda Priego sobre la seva realitat com a persona trans bisexual que va escandalitzar a més d’un, la DJ MariKarmen Free va donar pas al moment de ballar, cantar i saltar al bell mig de la Rambla del Raval, que de sobte es va convertir en un petit oasi on la diversitat i la interseccionalitat es van fer protagonistes. El colofó d’or per a una jornada inoblidable de gresca, lluita i germanor. 

Un cas d’èxit amb reconeixement internacional, en perill

Al dia següent, 27 de juny, l’Hospital Sant Joan de Reus va acollir una exposició fotogràfica anomenada ‘Amb Cara de Dona’: un recorregut per les històries de les integrants de Dona Arsu Tot –entitat pertanyent a ARSU (Associació A Reus Som Útils). Aquesta organització fou creada l’any 1999 amb la intenció d’esdevenir un grup d’acompanyament a persones usuàries de drogues afectades per la manca de suport social i altres conseqüències negatives derivades de les polítiques prohibicionistes.

Aquesta vegada, el manifest es va llegir a la porta del propi hospital en presència del Canal Reus TV i d’entitats i activistes que es van apropar per donar suport a la Dra. Tre Borràs i per denunciar la injustícia que s’està vivint al Servei d’Addicions i Salut Mental d’aquest hospital.

Al text es recordaven, de nou, les demandes principals: que es deroguin totes les lleis sobre drogues basades en el control penal; que es reparin els danys infligits sobre les comunitats afectades per la prohibició; i que es promogui una regulació del mercat fonamentada en els drets de les persones consumidores i no en interessos corporatius. Mentrestant –recordàvem: “defensem la sostenibilitat del model de Reus i de tots aquells projectes de reducció de danys que cobreixen aquest buit social que el mateix poder insisteix a reproduir i mantenir”.

Fotografies: Andre Gaetano
Text: Judit Vela

Llegeix el manifest aquí