El passat 8 de març –una data ben significativa–, la Marianne Brull ens va deixar als 87 anys després d’una vida plena d’aventures. No serà d’estranyar per a qui la conegui que, fins i tot després d’això, hagi continuat fent la revolució.
Recentment, s’ha complert una de les seves últimes voluntats: que un cop ella no pogués fer ús del seu pis del Poble-sec, aquest passés a formar part d’un projecte antiespeculatiu i de l’economia social i solidària. I aquí és on entrem nosaltres, les Metzineres, que mai ens haguéssim pogut imaginar gaudint algun dia d’un espai com aquest, on va viure una de les membres més importants de la històrica editorial Ruedo Ibérico –des d’on Brull publicava i distribuïa llibres censurats pel franquisme juntament amb altres companys com José Martínez Guerricabeitia.
El Poble-sec per a la Marianne va ser com el Raval per a les Metzineres. Ella sempre va estar molt vinculada tant al barri com a les problemàtiques que patien les seves veïnes. Va ser sòcia de l’Ateneu Cooperatiu de La Base i també es va fer sòcia col·laboradora de Coop57, Marinaleda i La Borda. I, al 2019, va contactar amb La Dinamo –una fundació que va néixer el 2016 amb la finalitat de promoure el model d’habitatge cooperatiu i de convertir patrimoni privat en habitatge no especulatiu donant-li un ús social– per plantejar la possibilitat de cedir el seu habitatge.
La seva idea era que la Fundació gestionés el seu llegat i aquest revertís al barri de Poble-sec sota els principis d’autogestió i cooperativisme, plantejant, alhora, la necessitat de millorar la seva situació econòmica. Després d’encarregar un estudi a FGC advocats per establir si jurídicament era possible realitzar una acció d’aquest tipus, es va acordar que era viable que La Dinamo rebés l’immoble de la Sra. Brull a canvi d’abonar-li una renda anual i vitalícia. Així, la Marianne va aconseguir complementar els ingressos de la seva pensió amb una nova renda, mantenint el dret a usar l’habitatge.
Va ser La Dinamo qui, fa uns mesos, es va posar en contacte amb Metzineres per establir un conveni de col·laboració a través de la cessió de l’immoble durant 5 anys. Fins ara, la seu de Metzineres ha estat al barri del Raval, on arriben entre 35 i 50 dones i persones de gènere divers cada dia que difícilment entren o s’adhereixen a altres xarxes d’atenció sociosanitària i que sovint es troben excloses de serveis especialitzats tant en drogues com en violències masclistes. El nostre local de poc més de 100 metres quadrats, però, de vegades es fa petit i no permet procurar la tranquil·litat i intimitat necessàries per a les participants.
És per aquest motiu que la proposta de la Dinamo va arribar en un moment clau, ja que des de feia un temps estàvem rebent la petició per part de les participants de tenir un espai en el qual poder rebre acompanyaments més individualitzats, essencials per a la millora del seu benestar. Estem segures que la Marianne, una dona que, com nosaltres, tampoc demanava permís i sempre intentava avançar-se als seus temps, estaria contenta i orgullosa que casa seva pugui suposar un gran respir per a nosaltres.
Ara, aquest pis es rebatejarà amb el seu nom com la 'Casa Marianne' per fer-li honor, i des de Metzineres ens implicarem amb molta il·lusió per convertir-lo en un Entorn de Drets on les nostres participants tindran accés a l’acompanyament de treballadores socials, psicòlogues, advocades... per tal d’abordar els impactes legals, estructurals i psicològics de les violències a les quals es troben exposades dia a dia. Al mateix temps, aquest racó del Poble-sec permetrà que des de la cooperativa continuem desenvolupant un treball de base comunitària, teixint aliances amb diferents entitats i projectes compromesos amb l’economia social i solidària més enllà del barri del Raval.