Que dones i persones de gènere divers en múltiples situacions de violència i vulnerabilitat exposin el seu art a un museu, malauradament, no passa cada dia.
Aquests espais són, gairebé sempre, inaccessibles i inassolibles per a les persones que ens situem als marges de la societat. Però nosaltres sempre trobem aquestes esquerdes i fissures del sistema a través de les quals colar-nos, perquè les difícils vivències que hem travessat ens han obligat i ensenyat a moure'ns d'aquesta manera.
El passat 21 de febrer, 12 obres fetes per les Metzineres van estar exposades a les parets de la torre del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) durant tot el dia.
Les persones que van passar per allà, algunes de casualitat i altres cercant-nos, s’hi van aturar al davant i les van observar amb deteniment. Cadascun dels collages expressava les nostres diferents maneres d'imaginar un Raval possible i utòpic, en el qual les nostres existències no es vegin contínuament qüestionades i criminalitzades com fins ara.
Les obres van ser admirades, fotografiades i lloades, i algunes de nosaltres vam ser allà per presenciar-ho en primera persona. Ens va emocionar i sorprendre gratament aquest reconeixement, i alhora ens va donar forces per continuar somiant en gran. "D'aquí al MOMA!" –com va dir una companya entre riures, referint-se al Museu d'Art Modern de Nova York.
Aquesta mostra ha estat possible en el marc de l'exposició '108 dies' de l'artista Lydia Ourahmame, una gran obra participativa i reivindicativa en la qual han participat 108 col·lectius (un per dia) amb diferents propostes com xerrades, pel·lícules, performances i altres accions.
Tant de bo algun dia, un fet com aquest, no resulti un acte subversiu i de resistència.
Tant de bo algun dia resulti completament normal que persones com nosaltrxs expressem els nostres sentirs a través de qualsevol tipus d'art i puguem compartir-los amb el món, havent aconseguit decolonizar i despatriarcalizar, per fi, aquests espais.
Fotos de Andre Gaetano [Fotògrafa Metzineres]